dimecres, 23 de febrer del 2011

Esperant el moment que no arriba

En una tarda estranya, avorrida però a la vegada profitosa. Tarda de cafè, sofà, ordinador i música. Sense cap mena de dubte una combinació que porta per resultat la reflexió.
Penso i deixo de fer-ho, em relaxo, m'animo. Els meus pensaments van cap aquí i cap allà. Vaig fent.
Per no variar hi penso què faré amb la meva vida. Em poso transcendental com de costum i penso: escriu, fes un post! I aquí estic divagant.

En plena cerca. Frustració, petites esperances... Necessitat de demostrar, sentir-me realitzada. Tot just aterro en aquest món però li tinc ganes. Els temps que corren no son els millors però soc optimista, o si més no ho intento.

Busco el meu lloc, la meva oportunitat. Corro a tota velocitat darrera la meva sort però de moment no l'atrapo. Insisteixo i desprès espero a la persona que em digui:
- Marta et dono la oportunitat, benvinguda a bord!

Quants cops ho hauré somiat o esperat. Qui m’ho havia de dir que costaria tant. Encara recordo quan feia batxillerat que em deien estudia, que el futur és per als que estudien i així podràs tenir un futur millor. He de dir que com a futuristes no servirien gaire aquests que m’ho deien. Ara per ara el futur es negre. Amb carrera i cursant post grau sí, però sense feina de periodista.

Quan arribarà el moment? Només espero que no tardi gaire ja que crec que no he conegut a la meva paciència. De vegades penso que potser era verda i se la va menjar una vaca, tot i que ja m'ho deien:
- Marta paciència que és la mare de la ciència. Però res.

Segueixo esperant el moment que no arriba. Vaig fent com de costum.

divendres, 31 de desembre del 2010

Brindo pel nou any i per tots vosaltres!

Avui deixem el 2010 i agafem el 2011. Queden poques hores. Abans de res toca fer balanç; majoritàriament ha estat positiu. No ha estat un any fàcil però amb tenacitat he sortit endavant i el que he aconseguit no és poc. Estic satisfeta. He hagut de suar i patir molt. Quantes llàgrimes han caigut dels meus ulls...

Òbviament no tot es bo, deixo coses enrere que m'han servit per ser més forta i per aprendre a navegar per la vida. Deixo gent enrere que sempre recordaré. Que dia a dia els dedico els meus pensaments i els meus millors desitjos i que guardo amb els meus millors records. I a d'altres que em nego a deixar enrere perquè els vull al meu costat.
A tu Carla, que deus ser amb les estrelles i els àngels; no t'oblido!

S'obren noves etapes i comencen nous reptes que demanen que se'n tanquin d'atres; evoluciono i segueixo endavant.
Es per aquest motiu que diposito moltes esperances per aquest 2011, simplement que sigui igual o millor que el passat. Tot just ara començo a volar, a fer allò per al qual he dedicat tants anys de la meva vida; començo a recollir fruits. Ja soc periodista. Poc a poc tot es posa al seu lloc. Tinc moltes expectatives, ha arribat el meu moment.

Una vista enrere sense oblidar els que m'envolten i que son fonamentals en el meu dia a dia, fonamentals per ser qui soc: la mare, el pare, una crack que tinc per germana perquè  aguantar-me no deu ser fàcil.  A la família en general, avis, tiets, cosins... i per suposat,  l'amor de la meva vida, la meva meitat, el meu altre jo, el meu tot, aquella gran persona a qui vaig conèixer ja fa tant de temps i amb qui dia a dia anem sumant i escrivint la nostra història. T'estimo Roc!
A tots els meus amics i coneguts també brindo per vosaltres i per la vostra salut. Espero seguir al vostre costat un any més. Sou importants. Gràcies per tot lo viscut i el que encara ens queda. Falta molt per recórrer.

Les coses van sortint bé, però les vull més i millors! T'espero amb els braços ben oberts 2011. Tinc molts projectes i somnis que vull que siguin realitat.

Feliç nit de cap d'any a tothom! Que sigueu molt feliços i que tots els vostres somnis es facin realitat!
Brindo per vosaltres!

Salut!
;)

dimecres, 6 d’octubre del 2010

La cosa no acaba aquí


Segueix el capítol Contador. Els rotatius “erre que erre”. I Contador dins del gran espiral mediàtic dels mitjans de comunicació. Tot i donar el meu suport al ciclista, he de reconèixer que tractant-lo de pobret i beatificant-lo com ja han apuntat,  no l’ajudem. A ciclista la única cosa que el pot ajudar es un contra anàlisi. Que la ciència dicti sentència, no la societat. Que ho resolgui tot qui ho ha de fer.

La crítica...

Es necessari que Contador pugi a la Noria de Jordi Gonzàlez? No hi ha altres mitjans pels quals difondre la mateixa informació i defensar-se ell que pot i té els medis per fer-ho? Cal un polígraf anomenat Revilla? Cal que el ciclista alimenti més el circ mediàtic? Em sembla a mi que s’hauria de donar un marge perquè  les coses tornessin al seu curs i deixar el tema en stanby, ja que quan més l’alimenta més s’embolica.
No sé qui deu assessorar al ciclista o si ho fa ell mateix però anant als platós de televisió en aquest cas en el popular programa no fa res més que ser objecte d’interessos; l’estrella del moment que dona audiència. O es que la Noria hagués convidat a Alberto Contador, un ciclista amb nombrosos mèrits esportius, si no hagués saltat a la palestra per haver donat positiu en un control antidòping? 

dimarts, 5 d’octubre del 2010

El que encara queda per escoltar i veure...

El punt de mira: Alberto Contador.
Simplement vergonyós. Patètica la caça de bruixes que s’està duent a terme envers el ciclista espanyol desprès que sortís a la llum eI desafortunat positiu del ciclista en un control antidòping durant el passat Tour de França. Un control carregat de controvèrsia i incertesa. Un “qüestionable”positiu que s’està convertint en un mal son. I es que fins i tot des de l’altre banda de l’oceà es permeten la llicència d’apuntar-lo amb el dit, com fa el New York Times. Ja van començar els francesos (el diari esportiu l’Equipe) fet gens estrany i del tot previsible, i ara ja s’hi afegeix tothom.
Al ciclista, no li han ofert ni el benefici del dubte, ni tan sols donar-li una oportunitat per explicar-se, per expressar la seva veritat. La situació realment és de jutjat de guàrdia.


Tal i com diu el de Pinto, no m’estranya que la gent desconfiï del ciclisme. I es que el dopatge per desgràcia està a l’ordre del dia dins d’aquest esport.  No hi ha tardor desprès del Tour que no es parli de casos de dopatge i aquest cop li ha tocat el rebre a l’espanyol. Un tema tant popular com confús i obscur. No pot ser un mal entès?  No pot ser un error i que realment Contador sigui innocent? Apuntar-lo com a  culpable és més fàcil, ven més i en tot cas desprès ja direm pobret oi?Un cop més la WADA la gran protagonista de la funció.
 Confio en que tot acabi ràpid i bé. Que això ja fa massa que dura.
Una reflexió: es qüestionable o no el sistema antidopatge? Ells sols aixecant pols embruten la seva pròpia imatge. Precipitar-se i crear un circ mediàtic constant no ajuda gens al ciclisme.

Ànims Contador!

Benvinguts!

Avui començo, estreno bloc. No faré cap discurs d'intencions. Simplement m'obro al gran món digital. On exposaré el que penso, el que em mou i el que passa.
Avui començo una nova etapa i en deixo per tancada un altra. Sembla ser que he crescut. M'he d'espavilar. Ser capaç d'ensenyar de què soc capaç, què puc fer.
Presentar-me al món, vendre'm. I en una d'aquestes accions entra en joc aquest bloc; el meu petit aparador. L'aparador que mostra les paraules i pensaments de dins. Però per sobre de tot, un lloc on escriure el que em ve de gust i el que us vull transmetre, que ja era hora amb els temps que corren d'utilitzar una plataforma tan potent com aquesta.
Comencem!